Castell
de Mediona i església de Sta. Maria Situats
sobre el congost de Mediona, estan declarats bé
d'interès cultural per la Generalitat.
El castell està documentat des de l'any
977 i a l'església, bastida als segles
XII-XIV, li fou adossada al s.XVII una capella
neoclàssica que conté la imatge
del Sant Crist de Mediona*.
S'hi
arriba, des de Sant Joan de Mediona, baixant pel
carrer del Molí fins a la riera i des d'allà
seguint el camí asfaltat.
Visites:
Tel. 93-898 57 01. Horaris de visita guiada per
a particulars sense reserva prèvia, els
dissabtes, diumenges i festius: 11h, 12h, 17h
i 18h.
Els grups han de concertar visita prèviament.
*
Sant Crist de Mediona: En una de les moltes persecucions
que sofriren els cristians, perquè no fos profanat,
fou enterrat el Sant Crist de l’església
de Santa Maria del castell de Mediona en un camp pròxim.
Després de molts anys, un pagès, cavant
amb la seva aixada, topà amb una imatge de fusta,
donant un cop a la cama de la mateixa i de la ferida
en sortí sang. Aquell fet prodigiós s’estengué
arreu i va fer que la devoció al Sant Crist fos
general no solament a Mediona, sinó a tota la
seva contornada i d’aleshores gran nombre de persones
anaven a venerar-lo per demanar-li algun favor.
Santa
Anna i Sant Esteve, Sant Salvador de Pareres,
Sant Pau, Santa Maria d'Orpinell, capella de Can
Santacana d'Orpinell, Capella de la Casa de Ginoles,
Santa Margarida d'Agulladolç, Sant Pere
Sacarrera i Sant Elies.
Cal
destacar les tres últimes, corresponents
a cadascuna de les fotos situades a la dreta d'aquest
paràgraf respectivament.
Santa Margarida d'Agulladolç
Situada
a la quadra d'Agulladolç o Terme de Baix,
prop de la carretera de Canaletes, és propietat
de les bodegues Torres. Les seves arrels són
molt antigues, si bé el primer document
on apareix esmentada és de l'any 1299.
L'any 1988 va ser restaurada, amb molt d'encert,
gràcies al mecenatge de Miquel Torres Carbó
i s'ha convertit en una de les ermites romàniques
d'estil llombard més boniques i fotogèniques
del Penedès. És una autèntica
meravella contemplar-la des de la carretera de
Canaletes. Potser hi has passat en cotxe pel davant
dotzenes de vegades, però si et pares ho
veuràs tot molt diferent. La combinació
visual del paisatge medionenc on es troba situada
amb Montserrat de fons no té preu!
Sant
Pere Sacarrera
Situada
a la plaça
de l'Església. La trobem esmentada per primera
vegada a la segona meitat del segle XII, tot i que possiblement
ja existia un segle abans.
Actualment,
és propietat de la parròquia; va restaurar-se
l'any 1974 i s'hi celebra missa cada diumenge i dies
de precepte. L'edifici és de reduïdes dimensions.
Dins
d'aquesta església es venerava el famós
Sant Crist de Mediona, anteriorment esmentat, el qual
fou destruït, en part, el juliol de 1936, si bé
va aconseguir-se refer a partir de fragments que es
van recuperar de l'antiga imatge. Actualment es troba
a l'església annexa al Castell de Mediona.
Sant
Elies
Finalment,
la darrera de les fotografies correspon a l'ermita de
Sant Elies, situada dalt del turó on és
la urbanització que porta el mateix nom, a 537
metres d'altura. Apareix esmentada per primera vegada
el 1301. El 1614 es feren obres a la capella, però
a causa del seu mal estat fou enderrocada i es feu nova
el 1684 conservant molt poca cosa de l'antiga construcció.
Actualment és de propietat particular i forma
part de la finca de Can Massana, propietat de Juvé
i Camps, de Sant Sadurní d'Anoia, qui l'ha deixat
al Bisbat de Barcelona, des del 1992, per un període
de 25 anys. En els darrers anys s'hi han celebrat diversos
actes de caire cultural.
Pugeu a Sant Elies un dia clar. Tindreu davant vostre
un panorama que va des de la Serra d'Ancosa a Collserola,
de Gelida a la Costa del Garraf, de Can Feixes a Vilafranca.
I
ara, finalitzades les tasques de realització
del cinturó de protecció d'incendis al
voltant de Sant Elies, els voltants de l'ermita s'han
convertit en el millor mirador del municipi i un dels
més espectaculars del Penedès.
El
Penedès es presenta al visitant com un
territori amb personalitat pròpia i una
rica diversitat que s'articula al voltant de l'anomenada
cultura del vi i el cava. El paisatge penedesenc
ofereix la possibilitat de gaudir tant d'elements
d'art romànic com de castells procedents
de quan el Penedès era frontera entre els
regnes cristians i els estats islàmics
del sud.
És en aquest territori, entre la Catalunya
central i la Depressió Penedesenca, on
Mediona exhibeix un paisatge específic,
on predomina la vinya, un espectacular mar de
color verd a l'estiu, que comparteix protagonisme
amb masies, castells, ermites...
En aquest sentit, les Rutes del Vi i del Cava,
creades pel Consorci de Promoció Turística
de l'Alt Penedès, proposen conèixer
cellers, caves, restaurants, botigues especialitzades,
allotjaments i centres divulgatius, permetent
descobrir i gaudir del seu paisatge i de les seves
gents, de la seva cultura, la seva història
i el seu patrimoni, dels seus vins, els seus caves
i la seva gastronomia.
L'enoturisme
no es limita, però, a donar a conèixer
aquests establiments sinó que permet que a través
de la ruta es pugui accedir als diversos recursos turístics
de la comarca com ara la seva gastronomia, els seus
productes, la seva gent, i el seu patrimoni natural
i arquitectònic, però molt vinculats al
tema del vi i el cava. A la comarca hi ha més
de 28.000 hectàrees amb denominació d'origen
pròpia, la Penedès, que treballa amb varietats
blanques com ara chardonnay, xarel·lo, chenin
blanc, parellada, riesling, gewürstraminer, macabeu,
moscatell d'Alexandria, i les negres garnatxa, syrah,
monastrell, merlot, pinot negre, cabernet sauvignon,
carinyena i ull de llebre.
D'altra
banda, l'agroturisme és una altra de les ofertes
de l'Alt Penedès que permet gaudir d'un paisatge
on predomina una extensa plana ubicada entre les serres
de l'Ordal i el Garraf i la Serralada Prelitoral, i
que compta amb una gran part de població rural
dispersa en masies envoltades per vinyes i pinedes.
Així mateix, la gastronomia penedesenca és
variada i recull tota la tradició agrària
i ramadera de cereals, vinya, olivera i aviram. Existeixen
multitud de productes autòctons, si bé
els més coneguts són el conill, el gall
de la raça penedesenca i els seus ous rossos
o l'ànec mut del Penedès. Finalment, com
a turisme gastronòmic també hi ha la ruta
del xató, que té lloc a les tres comarques
que formen el Penedès històric: l'Alt
Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
Ah, i per postres, catànies!
Palau
del Marquesos de Llió: El Palau dels Marquesos
de Llió és un interessant exemple del
gòtic civil català dels segles XIII i
XIV. Es troba al bell mig de la població.
El
Pont Nou: Singular aqüeducte de 80 metres de llargada
per 25 metres d'alçada. Fou construït cap
el segle XIII però un terratrèmol n'esfondrà
una part , reconstruït el 1672, les obres acabaren
definitivament l'any 1721. Es troba situat a l'entrada
de la població venint de Sant Quintí.
Sant Quintí de Mediona
Les
Fonts i les Grutes de les Deus: Vint-i-tres fonts, que
ragen al voltant de 70 litres per segon d'aigua que
prové de l'interior de les coves, conformen el
conjunt de les Deus. Les grutes, que poden visitar-se,
contenen pronunciades estalactites i estalagmites i
corrents d'aigua subterrània.
Santuari
de Santa Maria de Foix
El
Santuari
de Santa Maria de Foix està situat dalt d’un
turó de 643m, a la dreta del riu Foix, que fa
d’excel·lent mirador, des d'on pot veure's
bona part de la Depressió Prelitoral, amb les
serralades que la voregen, com Montserrat, Sant Llorenç
del Munt i el Montseny. L’origen romànic,
conserva de l’estil primitiu la nau coberta amb
volta de canó. Va ser restaurat el 1988 i es
tracta d’un dels indrets de més atractiu
paisatgístic del Penedès.
Conserva
una de les imatges religioses més preuades de
la comarca: la Mare de Déu de Foix, patrona del
Penedès. El santuari va ser, fins les darreries
del segle XIX, l'església del municipi de Torrelles
de Foix. L'any 1892 el seu darrer rector, mossèn
Pallarols, va morir assassinat, en la soledat del paratge.
Aquesta colpidora desgràcia feu canviar de lloc
la parròquia i l'edifici es convertí en
un santuari de peregrinació.
S’hi
arriba per una pista, parcialment asfaltada, que puja
des d’un trencall a la dreta i que surt de la
carretera que va de Torrelles de Foix a Pontons.
Sant
Martí Sarroca
El
conjunt monumental de Sant Martí Sarroca està
format per l’església de Sta. Maria i el castell.
La part més antiga del castell pertany als segles XII
i XIII. L'església del segle XIII destaca especialment
per l'absis i la seva decoració escultòrica.
L'edifici esta catalogat com a monument històric-artístic
d'interès nacional.
Pontons
El
Mas de Pontons: El Mas de Pontons es troba situat prop del
límit nord-oriental del terme. L'actual edifici és
un magnífic exemplar de mas fortificat dels s. XVII-XVIII.
A la part superior de cada una de les quatre arestes de la
casa hi ha una garita sobresortida i en diferents punts del
murs presenta espitlleres, alguna d'elles en forma de forat
de pany, destinades a peces d'artilleria.
Capella
de Sant Joan de la Muntanya: És un edifici d'una sola
nau, coberta amb volta, amb un absis semicircular, decorat
exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes. Encaixada
en un esperó del rocam, la capella romànica
fou consagrada el 1075.
Vilobí
del Penedès
Espai
natural dels Pèlags: Espai natural situat a les antigues
pedreres de guix, ara inactives. Zona de gran interès
ecològic i geològic. Té diferents indrets
que permeten al visitant l'observació de la flora i
fauna de l'indret.
Font-rubí
L'origen històric de Font-rubí és el
del castell del mateix nom. La fundació d'aquest lloc
ha de ser antiga, ja que era un punt de vigilància
d'un pas d'entrada a la plana penedesenca. Dalt la muntanya,
surt el camí que porta, després d'un quart d'hora
a peu, fins al poc que queda del castell de Font-rubí.
Hi ha una bona vista panoràmica. L´esplanada
de sota el Castellot de Font-rubí té una panoràmica
molt bella i és coneguda com el balcó del Penedès.
Ja
que sou aquí, no us perdeu l'església parroquial
de Santa Maria de Bellver (s.XVII), que podeu veure a la fotografia
de la dreta. Per anar-hi heu d'agafar la carretera que enllaça
Guardiola de Font-rubí amb la carretera C-15, de Vilafranca
a Igualada. A 3 km, a mà esquerra, trobareu la blanca
església de Santa Maria. L'indret és un petit
oasi al bell mig de la plana penedesenca.
La
Llacuna (Anoia)
Puig
Castellar: És el punt més elevat de la comarca
de l'Anoia. Val la pena pujar-hi només per les vistes
que ofereix. En un dia clar es pot veure des dels Pirineus
fins el mar. Hi ha gent que fins i tot diu que en una sortida
de sol ha arribat a veure les Illes Balears! S'hi arriba per
un camí que surt de la carretera de La Llacuna a Vilafranca,
just al punt on comença la pista asfaltada que porta
cap a Pontons.
Castell
de Vilademàger: Situat a 712 m d'altura es troben les
restes d'un castell medieval que actualment encara conserva
part de la torre principal i algunes muralles i arcs. Al centre
hi ha l'església restaurada de St.Pere de Màger.
Bonica panoràmica.
La
situació geogràfica de Mediona, el relleu
del municipi i el paisatge, entre d'altres aspectes,
conviden a la pràctica del ciclisme, i més
concretament de la bicicleta de muntanya. El desnivell
considerable entre el punt més alt del municipi
i el més baix, així com l'existència
d'un bon grapat de camins, corriols i pistes forestals,
són tot un reclam per a la pràctica d'aquest
esport.
Disposes
de moltes rutes per fer, senyalitzades pel Consorci
de Promoció Turística de l'Alt Penedès
com a rutes del vi i que, la majoria d'elles, poden
fer-se en BTT.
Però
si el teu nivell és baix o tot just comences
a fer sortides, pròximament trobaràs en
aquesta mateixa secció unes quantes rutes.
Situats
sobre el congost de Mediona, estan declarats bé
d'interès cultural per la Generalitat.
El castell està documentat des de l'any
977 i a l'església, bastida als segles
XII-XIV, li fou adossada al s.XVII una capella
neoclàssica que conté la imatge
del Sant Crist de Mediona*. 
